Teoria
Activitats
dimecres, 23 de febrer del 2011
FEINA 2N BETA DIJOUS 24
Continuem treballant la mètrica.
Recordem:
-Vers: sèrie de paraules determinada pel nombre de síl·labes, pauses, accents, ritmes, etc. que sol ocupar una ratlla.
El vers més comú acaba en paraula plana, per això, a l´hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl·laba accentuada, sigui aguda, planxa o esdrúixola.
Per això hem de tenir en compte els següents FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS:
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl·laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl·lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes. EN RESULTA UN DIFTONG.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc
ELISIÓ: se suprimeix la pronúncia d'una de les dues vocals.
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (sempre això).
La RIMA
La rima consisteix en repetir els mateixos sons al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.
Generalment solen rimar dos mots semblants (dos noms, dos verbs, etc.) perquè és més fàcil.
*Tenint en compte tot el què s'ha recordat, l'esquema mètric d'aquesta estrofa seria: 10A, 10B, 10A, 10B, on 10 representa el nombre de síl·labes i la lletra, la rima
FEINA:
1. Per equips Base: Copieu aquest sonet (format per dues estrofes de quatre versos i dues de tres) i feu-ne l'esquema mètric, tot indicant-ne la separació sil·làbica, i les sinalefes i elisions:
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res
Miquel Martí i Pol
2. Seguint l'esquema del sonet, individualment, fes una composició poètica. Si vols que sigui la teva proposta per Sant Jordi, procura no compartir-la, ja que competeixes amb els companys!
Recordem:
-Vers: sèrie de paraules determinada pel nombre de síl·labes, pauses, accents, ritmes, etc. que sol ocupar una ratlla.
El vers més comú acaba en paraula plana, per això, a l´hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl·laba accentuada, sigui aguda, planxa o esdrúixola.
Per això hem de tenir en compte els següents FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS:
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl·laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl·lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes. EN RESULTA UN DIFTONG.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc
ELISIÓ: se suprimeix la pronúncia d'una de les dues vocals.
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (sempre això).
RECORDA que si el vers té fins a vuit síl·labes diem que és d'art menor, i si en té més de nou aleshores és d'art major.
En l'esquema mètric indiquem la rima dels versos d'art menor amb una lletra minúscula, i amb majúscula la d'art major.
La rima consisteix en repetir els mateixos sons al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.
Generalment solen rimar dos mots semblants (dos noms, dos verbs, etc.) perquè és més fàcil.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
En lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
Jo sóc la vaca de la mala llet.
PERE QUART
*Tenint en compte tot el què s'ha recordat, l'esquema mètric d'aquesta estrofa seria: 10A, 10B, 10A, 10B, on 10 representa el nombre de síl·labes i la lletra, la rima
FEINA:
1. Per equips Base: Copieu aquest sonet (format per dues estrofes de quatre versos i dues de tres) i feu-ne l'esquema mètric, tot indicant-ne la separació sil·làbica, i les sinalefes i elisions:
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res
Miquel Martí i Pol
2. Seguint l'esquema del sonet, individualment, fes una composició poètica. Si vols que sigui la teva proposta per Sant Jordi, procura no compartir-la, ja que competeixes amb els companys!
ACTIVITATS DIJOUS 1R GAMMA
Per Sant Jordi has de presentar una narració. Avui començarem a veure les parts de la narració, i per això cal que segueixis les instruccions que et poso a continuació.
La millor manera d'estructurar una narració la pots trobar a Quadern digital .
-Llegeix la pestanya que es diu 'Narració',
-seguidament obre la pestanya 'Exemples' i llegeix La pròxima estació.
- Ara ja veus com funciona. Ja pots obrir la pestanya de les activitats i pots fer-les. Podeu treballar en grup, tot i que recomano que ho feu de dos en dos.
-després, a la llibreta, planteja't un tema, uns personatges (tu pots ser-ne un), un narrador (que visqui la història o simplement que l'expliqui), un lloc i uns fets.
Si t'ha quedat temps, ja pots iniciar la narració de Sant Jordi.
Tingues en compte les tres parts que has vist (plantejament, nus i desenllaç), i ja pots començar a redactar!
SI TENS DUBTES, FES UN COMENTARI (entra amb el nom, no cal que ho facis amb el mail)
La millor manera d'estructurar una narració la pots trobar a Quadern digital .
-Llegeix la pestanya que es diu 'Narració',
-seguidament obre la pestanya 'Exemples' i llegeix La pròxima estació.
- Ara ja veus com funciona. Ja pots obrir la pestanya de les activitats i pots fer-les. Podeu treballar en grup, tot i que recomano que ho feu de dos en dos.
-després, a la llibreta, planteja't un tema, uns personatges (tu pots ser-ne un), un narrador (que visqui la història o simplement que l'expliqui), un lloc i uns fets.
Si t'ha quedat temps, ja pots iniciar la narració de Sant Jordi.
Tingues en compte les tres parts que has vist (plantejament, nus i desenllaç), i ja pots començar a redactar!
SI TENS DUBTES, FES UN COMENTARI (entra amb el nom, no cal que ho facis amb el mail)
 |
dimarts, 22 de febrer del 2011
2n Delta Dossier tema 4
Activitats tema 4
Portada (model)
Index
Comprensió lectora- vocabulari. TD: 1 i 2
22-II. POESIA. Fragment de 'Una rosa de paper'. amb l'esquema mètric.
Portada (model)
Index
Comprensió lectora- vocabulari. TD: 1 i 2
22-II. POESIA. Fragment de 'Una rosa de paper'. amb l'esquema mètric.
2n Beta Dossier tema 4
Activitats tema 4
Portada (model)
Index
Comprensió lectora- vocabulari. TD: 1 i 2
21-II-11 Accentuació: exercic 1, 2, 3.
22-II. POESIA. Fragment de 'Una rosa de paper'. amb l'esquema mètric.
Portada (model)
Index
Comprensió lectora- vocabulari. TD: 1 i 2
21-II-11 Accentuació: exercic 1, 2, 3.
22-II. POESIA. Fragment de 'Una rosa de paper'. amb l'esquema mètric.
diumenge, 20 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
dimecres, 9 de febrer del 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
Cacera - Diversitat lingüística
*. Per equips base, distribuiu-vos les preguntes entre els membres. Les respostes les trobareu als enllaços de sota. La gran pregunta final l'heu de respondre penjant un comentari al blog.
*. Heu de respondre les preguntes següents en un document de text, escrit en Arial 12, a 1,5 espais, justificat. La presentació ha d'incloure portada amb el vostre nom (per ordre alfabètic). Quan tingueu les respostes, me les ensenyeu i si estan bé podreu imprimir el document.
PREGUNTES
1. Què és una família lingüística?
2. Què és un estat monolingüe?
3. Per què Espanya és un estat multilingüe?
4. Podeu ordenar les llengües oficials europees següents, segons siguin més o menys parlades?: finès, suec, grec, neerlandès, italià, francès, maltès, eslovè, lituà, búlgar, hongarès, romanès, alemany, anglès, espanyol, portuguès, danès, polonès, txec, eslovac, letó, estonià.
5. Tenint en compte que el català té una població de 10,8 milions, quin lloc ocupa, pel que fa al nombre de parlants, entre les llengües de la pregunta anterior?
6. Enumereu les llengües romàniques, localitzeu-les al mapa d’Europa i poseu en quin estat es parla cada llengua.
7. Quin és l’estat de salut de les llengües del món?
8. Les llengües moren? Com?
PREGUNTES
1. Què és una família lingüística?
2. Què és un estat monolingüe?
3. Per què Espanya és un estat multilingüe?
4. Podeu ordenar les llengües oficials europees següents, segons siguin més o menys parlades?: finès, suec, grec, neerlandès, italià, francès, maltès, eslovè, lituà, búlgar, hongarès, romanès, alemany, anglès, espanyol, portuguès, danès, polonès, txec, eslovac, letó, estonià.
5. Tenint en compte que el català té una població de 10,8 milions, quin lloc ocupa, pel que fa al nombre de parlants, entre les llengües de la pregunta anterior?
6. Enumereu les llengües romàniques, localitzeu-les al mapa d’Europa i poseu en quin estat es parla cada llengua.
7. Quin és l’estat de salut de les llengües del món?
Les respostes les trobareu en aquestes pàgines:
http://wapedia.mobi/ca/Fam%C3%ADlia_ling%C3%BC%C3%ADstica
http://www.ub.edu/contrataedium/ordit/cultura_escrita/llati/imagenes/llengues_romaniques_europa.jpg
http://ca.wikipedia.org/wiki/Multiling%C3%BCisme
http://paper.avui.cat/article/dialeg/120972/mata/catala/es/la/indiferencia.html
http://wapedia.mobi/ca/Fam%C3%ADlia_ling%C3%BC%C3%ADstica
http://www.ub.edu/contrataedium/ordit/cultura_escrita/llati/imagenes/llengues_romaniques_europa.jpg
3. La gran pregunta. La resposta l'heu de publicar al blog com un comentari. A l'etiqueta vull que hi poseu el vostre nom i el curs.
Qui acabi primer (i les respostes estiguin bé, evidentment) tindrà p r e m i a part de la nota positiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)